La mestra que vull ser...

Va de mestres. Carta als mestres que comencen. Una obra de Jaume Cela i Juli Palou dirigida als futurs mestres. Una obra que fa reflexionar sobre el que suposa realment ser mestre. Una obra que canvia la concepció de l'educació.

Moltes vegades m’havia preguntat què és el que hauria de fer quan, finalment, aconseguís exercir de mestra i, després de llegir aquesta “carta”, he pogut fer-me una idea més precisa del que serà aquesta professió.

El que sempre havia imaginat era una classe en la que tots els nens tindrien assignat un lloc i jo els donaria la classe. Però, és clar, ara ja sé que no serà així, doncs aquesta és la idea que tenia a partir de la meva experiència com alumna. Però ara sé que a les meves classes, el paper dels alumnes serà molt actiu, les seves experiències es tindran en compte, de tal manera que els nens seran els vertaders protagonistes del seu aprenentatge, amb la meva ajuda sempre. És a dir, que intentaré ser una mestra pròpia del model d’escola constructivista.

Tal i com passa ara, a les classes hi haurà un nivell de diversitat molt elevat, i aquest fenomen també el tindré molt en compte, ja que no només serà diversitat a nivell cultural, sinó que també afectarà a les capacitats intel·lectuals de cada nen i, en alguns casos també, a les capacitats físiques.

Pel que fa a la diversitat cultural, faré entendre als nens que aquesta no és un problema, sinó tot el contrari, és una oportunitat per a entrar en contacte amb altres cultures i conèixer-les.

Però a banda de les necessitats de cadascun dels nens que hauré d'atendre dins de l'aula, també hauré de tenir en compte els altres mestres, ja que la meva idea, a dia d'avui, és que els nens treballin i aprenguin mitjançant la feina en projectes. És per això que els meus companys de claustre també seran essencials per al desenvolupament correcte de les meves classes i perquè els nens puguin assolir tots els continguts sense problemes. És a dir, que entre tots els professors ens haurem de posar d'acord, ja que es tracta d'un treball en equip.

Pel que fa al meu paper dins l'aula, la meva presència suposarà una gran ajuda per als nens, i no un temor com passava a l'escola tradicional. El meu objectiu serà sempre atendre a les necessitats dels meus alumnes i ajudar-los en els seus problemes, independentment que aquests siguin referents a l'ensenyament o personals.

Està clar, abans que res, que el dia que comenci a exercir de mestra no arribaré amb tot el que pot interessar als nens dins el meu cap, doncs la principal característica d'un mestre és que mai té un control absolut de tot. D'aquesta manera, al llarg de la meva vida professional a l'escola encara aprendré moltes més coses, ja sigui per mi mateixa com gràcies als meus alumnes i les seves aportacions personals.

A més a més, treballaré molt per no subestimar-me mai, ja que la feina del mestre avui dia està molt infravalorada, i les famílies i la societat sempre acusen de tots els problemes a l'escola i, per tant, als mestres. Però això no em farà canviar mai la meva manera de ser i d'ensenyar, tot i que intentaré escoltar totes les crítiques i tenir-les en compte totes per si alguna d'elles pot ser constructiva.

He de dir també que els meus alumnes seran completament competents en les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), ja que a les meves classes, a banda de tot el que ja he explicat, també aprendran a emprar-les correctament, de manera que quan hagin de valer-se per ells mateixos no tindran cap tipus de problemes.

En definitiva, els meus alumnes tindran un aprenentatge dins un model d'escola constructiva, en el qual aprendran interactuant amb la mateixa natura i, sobretot, amb el seu entorn.

Video propi, realitzat amb els meus companys: 

Cristina Ribas, Celia Toledo, Jordi Serra, 

Marina Isern i Marina Bennasar.